Claus per prevenir els paràsits en la teva mascota

Tenim associats els paràsits als mesos de més calor, aquells en què les temperatures comencen a pujar i fan la seva aparició puces i paparres. Tot i que és cert que entre març i octubre és quan ens les trobem més sovint, des de Nom Veterinària deLocalitat recordem que hi ha més paràsits aguaitant la salut de les nostres mascotes durant tot l’any:

• Les puces i paparres actuen durant tot l’any, pel que el nostre company pot infectar-se en qualsevol època.
• No podem oblidar-nos del mosquit que transmet la leishmània als nostres gossos, una malaltia molt greu.
• Els paràsits interns. No els veiem, però conviuen en l’organisme de la nostra mascota!

Per tant, és imprescindible prendre consciència de la importància d’una desparasitació, tant externa com interna, per a garantir al nostre animal de companyia una vida saludable. Però, només a la nostra mascota? A més d’afectar els animals, causant-los greus malalties, alguns d’aquests paràsits també es poden transmetre als humans, el que es coneix com a zoonosi.

Mantenir a la nostra mascota allunyada dels paràsits no és complicat i es pot dur a terme amb unes senzilles pautes i mesures de prevenció que us indiquem a la nostra clínica veterinària de Localitat. Però abans de saber com hem de desparasitar al nostre amic, és important que coneguem els causants de tantes malalties.

Fent una classificació molt àmplia, podem diferenciar entre els paràsits interns (endoparàsits) i els paràsits externs (ectoparàsits).

Paràsits interns

Els paràsits interns o endoparàsits són aquells hostes (no benvinguts) que viuen en l’organisme dels animals, és a dir, els amfitrions. Aquests petits organismes (la majoria cucs), s’allotgen principalment a l’intestí, el cor i els pulmons.

Alguns són molt comuns en les nostres mascotes i solem trobar-los als individus més vulnerables, és a dir, en els cadells i en gossos i gats més grans o amb un nivell immunològic baix. Tant els uns com els altres no tenen les defenses tan altes com un animal sa en edat adulta, de manera que és més fàcil infectar-los. Alguns paràsits interns es traslladen pel cos de l’animal, passant d’un òrgan a un altre, multiplicant-se, pel que té més risc que puguin contagiar a altres gossos i gats.

Tipus de paràsits interns en mascotes. 

• Toxocara (també anomenats cucs o cucs rodons). Afecten per igual a gossos i gats i són els paràsits més comuns en l’organisme de la nostra mascota. Més de la meitat dels cadells estan infectats amb aquest paràsit.

Es reprodueixen de forma molt ràpida, són molt resistents als canvis de temperatura i, a més, és molt fàcil que altres animals s’infectin. Els cucs viuen en els intestins de les nostres mascotes, de manera que el contagi es produeix a través de la femta. Només cal que un altre gos o gat lama o estigui exposat a algun element en què hi hagi restes perquè corri el risc de contagiar-se. A més, les mares també poden ser transmissores i passar els cucs als seus cadells a través de la llet durant la lactància.

Molts dels nostres companys no mostraran símptomes si estan infectats, però, si aquesta infestació es torna de caràcter greu, podem trobar-nos amb gossos i gats amb ventre inflat, diarrea, vòmits… Símptomes digestius en general. També podem trobar-nos casos de tos i pneumònia, quan els cucs s’instal·len en els pulmons.

• Estròngils. També se’ls anomena cucs ganxuts per les dents que tenen a la boca. Hi ha cucs de diversos tipus i cada un d’ells presenta uns símptomes diferents, tots ells greus, com diarrees amb sang, hemorràgies cròniques, pèrdua de pes o anèmia severa.

Aquests paràsits també viuen en l’aparell digestiu dels animals, enganxant a la paret intestinal amb les dents. S’alimenten de sang i teixits, el que provoca l’hemorràgia descrita anteriorment. Igual que els cucs, es transmeten per la femta.

• Cucs pulmonars. Aquests cucs arriben a l’organisme dels nostres gossos i gats per la ingestió de llimacs i cargols, pel que és més comú en cadells i animals joves. Una vegada que els cucs pulmonars comencen a niar en el sistema respiratori de la nostra mascota, aquesta pot presentar símptomes com la intolerància a l’exercici, tos seca després de realitzar tasques que li suposin un esforç, apatia, hemorràgies nasals i hematomes.

Paràsits externs

Els paràsits externs o ectoparàsits són els que viuen al pèl i la pell dels nostres animals. Aquests poden ocasionar des de picors, molèsties i coïssor (quan s’alimenten de la seva sang) fins irritació o reaccions al·lèrgiques.

Però els paràsits externs tenen un altre factor de risc important i és que també són portadors i transmeten altres paràsits interns, desembocant en malalties que poden ser mortals.

Tipus de paràsits externs en mascotes:

Puces. Les puces amenacen a les nostres mascotes tot l’any, sent els paràsits externs més freqüents en els gossos. Poden passar els animals en qualsevol passeig pel parc, la muntanya, llocs amb herbes altes… Però també a casa.

Aquests paràsits en els nostres gossos i gats, a més de provocar-picors quan s’alimenten d’ell, també són transmissores de les tènies:

• Tènies. Hi ha diverses espècies de tènies que poden afectar els nostres companys. Com ja hem comentat, la puça sol ser la transmissora de molts d’aquests paràsits que arriben a l’organisme de l’animal (i de l’ésser humà en aquest cas) a través d’ous o larves. No pot ser d’una altra manera, ja que, en la seva forma adulta, la tenia pot mesurar fins a 70 cm de llarg i 3 cm d’ample.

Paparres. Si les puces són els paràsits més abundants a les nostres mascotes, les paparres s’emporten el segon premi. Estan molt presents des de la primavera fins que comença el fred, però això no vol dir que els animals no puguin infectar-se la resta de l’any.

Igual que amb les puces, aquests paràsits conviuen en el pèl i la pell dels seus amfitrions i s’enganxen a elles quan freguen herbes o alguna zona infectada per paparres.

Les paparres són, si cap, encara més perilloses que les puces. A més d’adherir-se als nostres companys i xuclar-los la sang, provocant-dolor i una possible reacció al·lèrgica, també transmeten tres tipus de paràsits interns, amb les seves consegüents malalties:

• Babèsia. Aquest paràsit provoca la malaltia coneguda com a babesiosis. Afecta els gossos i és molt rar el contagi en gats. És un paràsit que viu a la sang i és molt perillós, ja que destrueix els glòbuls vermells de l’animal, provocant anèmia. En fases avançades pot ser mortal.
• Ehrlichiosis. Els bacteris que causen aquesta malaltia ataquen els glòbuls blancs, podent desenvolupar problemes immunitaris. Espanya és un país endèmic, de manera que haurem de tenir molta cura.
• Lyme o Borreliosis. Aquesta malaltia canina també és causada per bacteris. Els primers símptomes no són alarmants (apatia, pèrdua de gana…) però a mesura que l’hoste avança en l’organisme de la nostra mascota deteriora més el sistema limfàtic (produint inflamació dels ganglis), podent desenvolupar una malaltia renal.

Mosquit. Els mosquits són molt perillosos perquè piquen a les nostres mascotes sense que ens adonem i hi ha molts que són portadors de malalties parasitàries i bacterianes, per exemple, els cucs del cor.

• Dirofilària (o cucs del cor). Aquests cucs s’allotgen al cor, així com en les venes i artèries que comuniquen amb els pulmons. Espanya està catalogat com a país endèmic, de manera que la teva mascota té un major risc de contagiar-se.

El mosquit és portador de les larves d’aquests cucs que, quan es fan adults, poden mesurar fins a 30 cm de llarg. No obstant això, aquest procés triga de 5 a 6 mesos, temps en el qual comencen a obstruir vasos sanguinis i acaba provocant una insuficiència cardíaca, problemes pulmonars o tots dos.

A més, el mosquit flebòtom és el responsable de la leishmaniosi canina, una malaltia molt perillosa per als nostres gossos, que pot arribar a ser mortal si no es tracta a temps. Espanya està catalogat com a país endèmic i el risc que el nostre gos s’encomani és alt.

• Leishmània. La leishmaniosi és una malaltia que afecta el sistema immunològic dels nostres gossos. És una malaltia greu. Si el nostre company s’infecta, serà un malalt crònic tota la seva vida, podrà portar una vida normal però sempre hi haurà un risc de recaiguda i serà més vulnerable a altres malalties.

Prevenció de paràsits en mascotes

Com podem evitar que els paràsits es quedin a viure amb la nostra mascota? Des del nostre centre veterinari de Localitat, us recordem que és relativament senzill mantenir-los allunyats dels nostres gossos i gats. La prevenció és fonamental per poder gaudir amb la nostra mascota sense preocupacions.

• Prevenció interna. La millor prevenció per als paràsits interns és el xarop o les pastilles desparasitants, és important una presa cada 3 mesos per mantenir-los sans. Haurem d’administrar la quantitat que ens hagi recomanat el nostre veterinari.

També hi ha una sèrie de cures d’higiene i neteja que podem aplicar per proporcionar-li una major protecció al nostre pelut: recollir els excrements o restes dels llocs en els quals conviuen gossos i gats (jardí, patis, terrasses …), mantenir una bona higiene en els sorrals i recipients en què beuen i mengen les nostres mascotes.

• Prevenció externa. També és essencial aplicar una protecció a la nostra mascota per prevenir els paràsits externs. Podem fer-ho amb el collar antiparasitari o aplicant-los les pipetes. No són infal·libles contra el mosquit de la leishmània però redueixen dràsticament les possibilitats de contagi.

Igual que amb els paràsits interns, podem aplicar mesures addicionals com esprais antiparasitaris i antimosquits, pastilles, banyar a la nostra mascota periòdicament amb xampú antiparàsits, no exposar-la a llocs en què hi hagi aigua estancada, mantenir la neteja i higiene en els accessoris de bany i alimentació de la nostra mascota o col·locar repel·lents a casa per tenir-los protegits.