La desparasitació de les nostres mascotes interna i externa ha de ser imprescindible durant tota la vida de l’animal, ja que els paràsits poden afectar negativament la seva salut, fins i tot de vegades poden transmetre als éssers humans i als altres animals.
La desparasitació consisteix a impedir el contacte, o eliminar el mateix paràsit. En el nostre centre veterinari de Localitat disposem d’un bon nombre de productes específics per desparasitar a les nostres mascotes. Comptant sempre amb el consell del veterinari, podrem triar el més efectiu i que més s’adapti a les seves necessitats.
Els paràsits poden ser interns o externs. Els paràsits interns són els que viuen a l’interior del cos de l’animal, sobretot a l’intestí.
Poden ser de dos tipus:
- Cucs plans (Cestodosi Tenies)
- Cucs rodons (Nematodes)
Els cucs produeixen símptomes, dels quals els més habituals són les alteracions gastrointestinals (vòmits, diarrees, hemorràgies). No obstant això, Echinococcus granulosus, no produeix símptomes en l’animal, però els ous que són eliminats en la seva femta poden resultar perillosos si són ingerits per humans o per altres animals. La larva s’enquista produint “Quists hidatídics”, normalment en el fetge, produint greus desordres.
Fins i tot podrien produir obstruccions intestinals, anèmies i fins i tot alteracions nervioses en infestacions molt severes.
Els paràsits externs els trobem a l’exterior de l’animal, sovint de forma visible. Els més freqüents són:
- Paparra: és un àcar que s’alimenta de la sang del seu hoste. Roman enganxada a ell mentre s’omple, un cop sadollada, es desprèn. En l’animal produeix pruïja i dermatitis. Pot transmetre greus malalties com l’Ehrlichiosis que produeix epistaxis (hemorràgia nasal) que en estadis greus podria resultar mortal per a l’animal.
- Puça: és un petit insecte saltador que s’alimenta de sang. La seva picada produeix una molesta coïssor. La seva saliva pot donar lloc a reaccions al·lèrgiques que produeixen erupcions cutànies més o menys importants en funció de la intolerància.
- Mosquit: és un molest insecte que pot causar a la nostra mascota malalties greus, fins i tot de vegades mortals malalties com la Leishmaniosi i la Filariosi, actuant de portador del mateix paràsit causant.
Encara que els nostres veterinaris t’indicaran els tractaments i pautes, segons l’espècie, la mida i l’edat de l’animal, comentem els tractaments de prevenció més habituals en animals sans:
Si l’animal és adult, per paràsits interns generalment s’aplica el tractament durant tot l’any, cada 3 mesos. Habitualment serà mitjançant un comprimit, pipetes o injectables.
Si, per contra, són paràsits externs, tant la posologia com la durada del tractament varia segons el producte escollit. El normal és aplicar des de l’inici de la primavera fins a la tardor. Els formats habituals solen ser esprais, pipetes, pastilles i collarets.
Si la nostra mascota és un cadell, que són especialment vulnerables als paràsits, poc després de néixer, se’ls ha de desparasitar de cucs intestinals i de protozous. Passats uns mesos, es pot iniciar la desparasitació externa tenint cura amb el tipus de producte per la toxicitat d’aquests.
En qualsevol cas, és convenient seguir la pauta i les indicacions que ens vagi marcant el nostre veterinari.
En qualsevol cas, és convenient seguir la pauta i les indicacions que ens vagi marcant el nostre veterinari.
